Com esdevingué Pincetes?
Des que vam decidir dinamitzar la biblioteca, i formar-nos per organitzar activitats que promoguin l’hàbit lector i l’interès per conèixer i saber més sobre el món on vivim, vam començar per voler trobar-li un logotip amb el qual l’alumnat del centre es sentís identificat. Va ser per aquest motiu que vam organitzar un concurs de dibuix en el que va participar tot l’alumnat de l’escola, des de P3 fins sisè.
el disseny...
Ara però, teníem al davant una mascota sense nom, per tant, el segon pas fou organitzar un altre concurs per tal d’identificar-la. Un altre cop els alumnes i les alumnes de tota l’escola van participar i van pensar un nom que fos adient al dibuix, la guanyadora del qual fou Ivon Magriñà.
Com a conseqüència d’aquests dos concursos va esdevenir la representació gràfica i el nom de la nostra mascota, els xiquets i xiquetes van passar-s’ho força bé.
i un conte!
Però ara teníem un altre repte, inventar una història que tingués com a personatge principal a Pincetes. Com ens ho muntaríem?
Reunit el professorat en claustre vam decidir que ens organitzaríem per nivells i que cada nivell tingués dues planes dins el conte, això significava un treball consensuat per a cada classe on tothom participaria o bé escrivint o bé dibuixant.
Els xiquets i xiquetes de P3 van presentar el personatge, els xiquets i xiquetes de P4 van fer una descripció física, els xiquets i xiquetes de P5 van explicar com era, què li agradava i ja a primer es va iniciar la història acabant-la els alumnes de sisé. Un cop redactat el conte en gran dimensions, perquè així ens ho havíem proposat, el vam anar a enquadernar i un cop enllestit li vam dir a una modista del poble que ens cosís unes tapes ben boniques i ens confeccionés un ninot de roba que representés a la nostra mascota.
Reunit el professorat en claustre vam decidir que ens organitzaríem per nivells i que cada nivell tingués dues planes dins el conte, això significava un treball consensuat per a cada classe on tothom participaria o bé escrivint o bé dibuixant.
Els xiquets i xiquetes de P3 van presentar el personatge, els xiquets i xiquetes de P4 van fer una descripció física, els xiquets i xiquetes de P5 van explicar com era, què li agradava i ja a primer es va iniciar la història acabant-la els alumnes de sisé. Un cop redactat el conte en gran dimensions, perquè així ens ho havíem proposat, el vam anar a enquadernar i un cop enllestit li vam dir a una modista del poble que ens cosís unes tapes ben boniques i ens confeccionés un ninot de roba que representés a la nostra mascota.
El resultat a la vostra vista està i
esperem que també us agradi. El Daniel Mangrané s’ho ha passat pipa
preparant-ho tot i ara ens dediquem a recordar la història explicant-la
als alumnes nous al centre.
